Els meus dits no pogueren evitar acariciar el teu cabell
Ofegada pel teu pes
la teva respiració a la meva esquena
La nits ens mataven, amb la pell a frec de dits.
Mentres jo sigui amb tu...et regalo el meu temps.
Que no acavi mai el teu pas per mi.
I recorda , els silencis son paraules.
Que maco lídia! m¡agrada la frase "que no acabi mai el teu pas per mi"
ResponEliminaEstaves insipirada! o ho has tret d'algun lloc? hhhuuummm
M'agafa la inspiració en el moment menys pensat ;)
ResponEliminaEl f+pitacafè Eduardu..que m'inspira! és tan maco aquell bar... ¬¬
i el cafè és tan bo! :')
ResponEliminaI el senyor tan amable! :__)
ResponElimina