Els meus dits no pogueren evitar acariciar el teu cabell
Ofegada pel teu pes
la teva respiració a la meva esquena
La nits ens mataven, amb la pell a frec de dits.
Mentres jo sigui amb tu...et regalo el meu temps.
Que no acavi mai el teu pas per mi.
I recorda , els silencis son paraules.
