diumenge, 22 de novembre del 2009

Blanc, negre , color.

M'agradaria que les hores
no tinguessin nom.
I jo no vull esperar
veure't.

Dormo sense pensar en res
i  els somnis em juguen males passades.
No vull somiar en color
m'agrada més el blanc i negre
així puc distingir somni de realitat
i no m'emociono massa.
només una mica
petita.
com tu i jo.

M'agradaria que els xurros de la rambla d'Igualada
tinguessin sempre la dolçor que van tenir.
Que aquells dolços de la botiga de la noia simpàtica
fossin tendres i m'ofeguessin de coloraines com aquell dia.
Aquell dia!
Aquell dia tenia ganes de cantar, al ritme que omplia la cistelleta de piruletes i ossets de goma.

Vaig tenir ganes d'entrar al cinema, i mira que no m'agrada.
Vaig tenir ganes de no tornar mai a casa, i mira que m'agrada.
Vaig tenir ganes de creure que era un somni en color, i mira que m'agrades.

Va ser un somni pintat amb "plastidecors" i repassat amb permanents, d'aquells que mai s'esborren.

2 comentaris: